Igea és un municipi situat a la regió de la Rioja Baixa, a la comarca de Cervera del Río Alhama (Espanya). El jaciment paleontològic de La Era del Peladillo es troba a uns 4 km. del centre d'Igea.
El jaciment es va demarcar el 1988, i excavar entre 1990 i 1996. Conté 1766 empremptes de dinosaure catalogades. Comprèn una àrea d'uns dos quilòmetres quadrats, i s'ha dividit en 7 sectors en el vessant de la muntanya.
En el primer sector s'observen les marques fetes per un ramat d'herbívors que caminaven a dues potes, i que tenien els dits units per una membrana. Aquest tipus d'icnites encara no s'havia localitzat en cap altre indret, per la qual cosa van ser batejades com Hadrosaurichnoides igeenois, en referència al poble d'Igea. Com els hadrosaures tenien bec d'ànec, aleshores al descriure aquestes empremptes es va determinar que podrien pertànyer a aquesta classe de dinosaures.
Al sector Peladillo 1 hi ha marques d'algues Chareceae, marques dels forats on hi havien bivalves, i petjades d'herbívors amb senyals de solcs entre elles, pel fet que el dinosaure anava arrosegant la cua.
Des del sector Peladillo 2 fins al 6 hi ha empremptes d'un ramat d'herbívors quadrúpedes en totes les direccions i sentits. A més, al sector Peladillo 2 es troben petjades de carnívors semi-plantígrads. Al sector Peladillo 5 hi ha rastres de carnívors entre els quals apareixen algunes petjades molt petites, el que fa pensar que es tractava d'un grup que cuidava a les seves cries. Una d'aquestes empremptes, de 9 cm., és la més petita de carnívor trobada a La Rioja.
En 2005, Patxi Sáez Benito, veí d'Igea, va trobar una resta fòssil rodada que el va dur fins al punt on es trobava, in situ, una pota gairebé completa d'un dinosaure, que posteriorment es va assignar al Baryonyx. Aquesta troballa va tenir una gran repercussió, ja que es tracta de l'única pota completa de Baryonyx conservada al món, permetent completar la reconstrucció d'aquest enigmàtic dinosaure.
Mida del Baryonyx comparada amb la d'un ésser humà.
En color figuren les restes de la pota trobada a Igea.
1. fèmur; 2. tíbia; 3. fíbula; 4. astràgal; 5. calcani; 6. metatarsos; 7. urpa; 8. falange.
Les restes trobades pertanyen a una extremitat posterior esquerra: fragment distal del fèmur, una tíbia completa, la fíbula, el calcani, l'astràgal, tres metatarsos, dues falanges, i una falange unguial (urpa). L'emprempta que formaria aquesta pota podria assolir 50 cm. de llargada.
Es va dur a terme una rèplica de la pota en posició anatòmica, reconstruint les parts absents. Les zones més fosques representen els fragments trobats, i les clares, les parts absents.
L'alçada total de la pota d'aquest exemplar és de 2.20 metres, la qual cosa implica que podría mesurar de cap a cua, fins a 8 metres. No es tractaria doncs d'un dels exemplars més grans, ja que el Baryonyx podría haver assolit fins a 12 metres, tal com s'ha reconstruït al jaciment de La Era del Peladillo.
En el seu estómac s'han trobat restes de peixos (lepidotes), i de dinosaure (iguanodon). La hipòtesi més acceptada és que era un pescador, i carronyer ocasional. El crani del Baryonyx és una de les seves parts més característiques. Allargat (assoliria els 120 cm) i estret, estaria més adaptat per introduir-se en l'aigua a la recerca de peixos que per abatre grans preses.
Baryonyx walkeri. Braç i urpa principal. Rèplica de l'exemplar trobat a Anglaterra.
Centro de Interpretación Paleontológica de La Rioja. Igea.
Al gener de 1983 William J. Walker, un buscador afeccionat de fòssils, va descobrir una gran urpa, un os de falange i part d'una costella al Pou Smokejacks, un pou d'argila situat a prop de Ockley, comtat de Surrey, Anglaterra.
Baryonyx walkeri. Crani complet de l'exemplar trobat a Anglaterra. (rèplica).
Centro de Interpretación Paleontológica de La Rioja. Igea.
Fotos: Paulí Gispert. Novembre de 2019.
