Fòssils al Museu de la Ciència. Barcelona. (II)

                  MUSEU DE LA CIÈNCIA.    CosmoCaixa.

BARCELONA.        CATALUNYA.

                       

El triceratops horridus era un dinosaure de gairebé deu metres de longitud i sis tones de pes. De la seva anatomía, en destaca precisament el cap enorme, el més gros de la història de l'evolució per a un animal no aquàtic. La tasca d'aguantar aquest no resultava gens fàcil per a la resta de l'estructura corporal.

Era hervíbor i feia servir les banyes i el coll (la gola) com a escut blindat per defensar-se dels agressius dinosaures carnívors. Duels d'aquesta mena feien sacsejar el terra de l'actual Amèrica del Nord durant el Cretaci superior, entre 71 i 65 milions d'anys enrere.

Aquest exemplar va ser descobert el 1999 en el ranxo Swan Ke, concretament en el punt 48ºN 105ºO, a Dakota del Nord (Estats Units).

 

La protuberància en forma de ròtula d'quest os, unia el cap

 enorme del Triceratops amb la primera vèrtebra del coll.

Esquelet complet de dinosaure ceratòpsid.     Protoceratops andrewsi.

Cretaci superior.  (75-70 M.a).          Desert del Gobi.     Mongòlia.

  

Esquerra:  crani d'elefant dent de pala.     Platybelodon grangeri.

Miocè mitjà-superior.   (16-5 M.a).          Nebraska.   USA.

   
                              Dreta:   fèmur de dinosaure sauròpode.     Apatosaurus sp.

Juràssic superior.   (155-145 M.a).          Formació Morrison.   Oest USA.

Peix teleosti.     Xiphactinus audax.     Cretaci superior.     (85-83 M.a).

Formació Niobrara.   Kansas.   USA.

Esquelets sencers i impressions de plomes d'aus primitives.

Confuciusornis sanctus.   Juràssic sup.-Cretaci.   (161-125 M.a).

Formació Chaomidianzi.   Liaoning.   Xina.

 

 

Peix placoderm.   Bothriolepis sp.

Devonià sup.   (385-358 M.a).     Rússia.

Paleodictiòptera.     Paleodyctioptera.

Carbonífer sup.   Montceau-les-Mines.   França.

Escorça de licòfit.     Lycophyta bark.     Lepidondendron sp.

Carbonífer sup.   (318-299 M.a).     Lleó.   Espanya.

 

        Rèptil captorínid.     Captorhinus aguti.     Permià inferior.   (299-270 M.a).

                                                      Oklahoma.   USA.

Rèptil pterosaure (reconstrucció).   Anhanguera piscator.

Cretaci inferior.   Albià.     (112-100 M.a).

Formació Romualdo.   Santana de Cariri.   Brasil.

 

Pelvis de dinosaure prosauròpode.    Lufengosaurus huenei.

Juràssic inf.   (199-175 M.a).   Conca de Lufeng.   Yunnan.  Xina. 

 

 

  

Crani de rèptil mamiferoide.     Thrinaxodon liorhinus.

Triàsic inf.  (251-245 M.a).      Conca de Karoo.   Sud-àfrica.



Euriptèrid.     Eurypterus remipes.      Silurià.   (443-416 M.a).
Formació Fiddler's Green.   Nova York.   USA.

Esquelets d'ossos de les cavernes.     Ursus spelaeus.

Pleistocè.   (10.000 anys).     Rússia.

Peça sense etiqueta identificativa.

Trilobites, provinents probablement de Marroc.

 

Record de dues fires de minerals.

Fira de minerals de Sant Celoni.   Vallès Oriental.   Catalunya.      Any 1979.

    

    * Fons dreta:  Albert Pañella;  Joan Soldevila.

    * Fons centre:  Joaquim Folch.
    * Fons esquerra:  Carles Lladó;  Albert Botella, amb la seva esposa i fill. 
    * Assegudes a l'esquerra:  Teresa, esposa de Carles Lladó;  Eloïsa Artola.
    * Dret al mig:  Jaume Serrate.  Asseguts:  Jordi Pi;  Josep Pinós.
      

Fira Expominer.   Barcelona.   Catalunya.     Edició de l'any 1979.

Paulí Gispert, exposant minerals a la taula del Grup Mineralògic Català.

 

Col.lecció :  Paulí Gispert.

Fòssils al Museu de la Ciència. Barcelona.

Breu reportatge efectuat al Museu de la Ciència.

CosmoCaixa  Barcelona.   Catalunya.

Edifici del CosmoCaixa.  Barcelona.

Albert Einstein, i Charles Darwin.  Recepció del Museu.

        Enfonsats pel seu propi pes.

 

     Esquerra.   Llosa de calcària amb equinoderms   (asteroïdeus, ofiuroïdeus, blastozoos,

    i homalozoos).  Ordovicià superior.  469-439 M.a.    Mecissi.  Alnif.   Marroc.

     Dreta.        Llosa de lutita amb crinoïdeus adherits a un tronc.     Traunatocrinus hsuixi.

                                                   Triàsic.   248-205 M.a.     Hunan.   Xina.

 

 

 Agregat d'oncòlits.    Cretaci.   144-65 M.a.          Marroc.

 

Trilobit.  Acadoparadoxides briareus.    

          Cambrià mitjà.  536-517 M.a.       Marroc.               

 

 

 Trilobit.   Asaphus  sp.          Marroc.

Ordovicià   510-439 M.a.

 

 

 Vitrina amb trilobits.

Trilobit.  Asaphus sp.          Marroc.

Ordovicià   510-439 M.a. 

 

 Lloses de calcària amb peix i presa a mig ingerir.    Dapalis macrurus.

Oligocè superior  33-24 M.a.             Alta Provença.   França.

Peça de la dreta:      Ous de dinosaure.   Titanosauridae.      Cretaci sup. 70 M.a.        Xina. 

 

 Ammonit.     Juràssic  155 M.a.          Madagascar.

 

 Ammonit.   Didymoceras stevensoni.

Cretaci superior  65 M.a.          Wyoming.   USA.

 

 

 Concrecions minerals.     Cretaci  144-65 M.a.           Marroc.

 

 

 Eriçons.   Tripneustes sp.      Miocè  20 M.a.         França.

 

    Esquelets complets del rèptil Mesosaurus.    

  Permià inferior.   290-258 M.a.      Brasil. 

Al centre:  fragment de la columna vertebral del Mesosaurus.           Sud-Àfrica.

 

 

 Ammonit.      Sphenodiscus lenticularis.

Cretaci superior  70 M.a.          Dakota del Sud.   USA.

 

 Lloses de calcària amb peixos i juvenils de la mateixa

  espècie dins l'estòmac.        Prionolepsis cataphractus.

Cretaci superior  99-65 M.a.                 Hakel.   Líban.

 

 

 

Esquerra:  Llosa de calcària de gra fi amb una llagosta i marques associades. 

                 Mecochirus longimanatus.   Juràssic sup. 159-144 M.a.   

  Eichstätt.  Alemanya.

                         Dreta:     Llosa de calcària amb peixos Armigatus sp, i Triplomystus sp.

    Cretaci superior  99-65 M.a.         Hajula.   Líban. 

 Ammonit.       Juràssic inferior.      França.

 

 

Albert Einstein.

 

Fotos :  Paulí Gispert.                    Febrer del 2014